dijous, 28 de febrer del 2013

Per sobre de la mitjania (La bona escola catalana)



L'escola del país no està pas per sota de la "mitjana" i mereix la confiança de la societat al servei de la qual treballa. Crec que cal dir-ho, més enllà de l'autocrítica i la voluntat de millora constant que el món educatiu ha de tenir. L'ensenyament a Catalunya mereix també un més alt nivell d'autoestima.

Per això he fet aquest article publicat avui a un mitjà d'informació general, com ho és El Punt Avui, amb el títol de "La bona escola catalana".

dilluns, 25 de febrer del 2013

La "Learning Pyramid" o el rol dels continguts a l'escola.

Interessant defensa de la transmissió de continguts a l'escola la que fa Gregorio Luri al seu blog:

El Café de Ocata: La "Learning Pyramid": Les aseguro que intento mantenerme relajado y educado en las discusiones pedagógicas, pero a veces me rindo al pronto que me domina. y ...

dijous, 21 de febrer del 2013

Guerra bruta i regeneració política


Publicat a Catalunya Religió cat


La guerra bruta contra Catalunya està desfermada. En aquesta fase consisteix a estendre la sensació que la corrupció pública i política és un mal genuïnament català i que és dona a casa nostra en proporcions majors.

No pretenc negar la corrupció, però sí es prou evident que la conclusió a la que es vol arribar és falsa i fruit d’una manipulació gegantina.

No és pas difícil la tasca que s’han proposat els enèmics de la llibertat de Catalunya i certament els hi hem posat massa fàcil, però tampoc ens hem d’empassar segons quines rodes de molí. 

El seu mètode és molt senzill, només es tracta de posar el focus policial, judicial, fiscal i mediàtic sobre Catalunya i donar rellevància a qualsevol sospita o acusació, per poc fundada que estigui.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Sobre el sacrifici de les generacions

Una resposta a J J López Burniol Publicada a El Matí Digital

Si optem per la independència, hem de saber que una generació se sacrificarà”. Això ha afirmat el sempre greu, ponderat, reflexiu i personalització eximia del seny, el notari Juan José López Burniol.

Totes les anàlisis dels riscos de la independència, tant els més ponderats i reflexius com els tremendistes i espanta-criatures, tenen un mateix problema de fons. No analitzen la realitat de partida, ni contraposen aquests riscos als de la no independència o als de seguir com fins ara.

La frase de Burniol és brillant i la referència a les generacions sempre té aquells ressons orteguians tant grats per a algunes oïdes. Per en parlar de sacrifici d’una generació em ve al cap això de les generacions perdudes (l’expressió no és meva, l’he llegit a la premsa espanyola) que està provocant l’atur juvenil i el fenomen dels “ninis” i tantes altres coses que tenim ara i aquí, dins de l’entranyable estat espanyol, patria común e indivisible.

Continuar llegint aquí.

dimecres, 6 de febrer del 2013

L’anonimat de les xarxes: mantinguem la calma i no alimentem el fenomen


Portem ja algunes setmanes de febre sobre la difusió a les xarxes socials de continguts que van des de la broma de mal gust fins a l’autèntica agressió o assetjament moral. Amb la preocupació afegida que sovint son menors els actors o els destinataris d’aquests missatges.

El fenomen té una dimensió antiga com la humanitat –des de fer broma o riure a costa dels altres, fins a la voluntat de fer mal a un altre mitjançant l’ús de la falsedat- i una dinàmica nova que és la capacitat de les noves tecnologies per multiplicar els missatges des d’un relatiu anonimat. Allò que abans restava escrit a la porta d’un lavabo fins que passava el personal de neteja, avui pot circular amb tota impunitat amb accés a moltes més persones.

La incidència d’aquests fenòmens a les escoles, malgrat el que es pugui pensar per la difusió una mica alarmista que n’han fet alguns mitjans, no és desbocada. Però sí que és cert que, des de fa tres o quatre anys, s’està produint un in crescendo de la inquietud.

Amb tot, si els pares i mares i les escoles fan la seva tasca, podem estar relativament tranquils. Són moltes les escoles que tenen o han actualitat protocols per fer front a casos derivats del mal ús d’aquestes aplicacions. També des de fa temps hem plantejat a les escoles que vagin actualitzant els seus Reglaments de Règim Intern per intentar regular i, si és el cas, sancionar determinats usos d’aquests mitjans. Sempre fins allà on l’escola pot arribar i n’és coneixedora.

Per tant, des de les escoles, no s’ha de minimitzar la importància, ja que en alguns casos pot provocar danys greus a la “víctima”, però cal ser molt conscients de les limitacions a l’hora d’actuar-hi. Cal estar-ne atents i actuar preventivament per influir sobretot en la conducta dels nostres alumnes i el seu capteniment quotidià, més que no pas intentant controlar uns mitjans que estan fora del nostre abast i l’ús dels quals es produeix majoritàriament fora de l’escola. No podem combatre contra els mitjans sinó educant als que en fan ús.

Col·lectivament hi ha altres coses a fer i s’estan fent, però no cal parlar-ne tot el dia, ja que hem d’evitar sobretot que els intents de combatre el fenomen no el facin sinó créixer. La “denúncia” dels mitjans de comunicació, més o menys alimentada per tots plegats, no ha fet més que disparar i fer créixer el fenomen a base de popularitzar-ne les eines i els nous aplicatius, fet que caldria evitar al tractar el tema en qualsevol dels àmbits.