dimecres, 3 d’octubre del 2012

La veu de l’episcopat: és hora de sentir-la?


L’Església jeràrquica no té que pronunciar-se, com a tal, en la qüestió de la configuració política de Catalunya. No hi ha en joc criteris de fe o de moral que justifiquin un pronunciament sobre aquesta matèria. Encara que no plagui a tothom, trobo força evident aquesta afirmació. Alhora, però, crec que despatxar la qüestió amb un “els bisbes no s’han de pronunciar sobre la independència de Catalunya” em semblaria massa simplista i un cert abandó de les funcions pastorals de l’episcopat.

Tant clar em sembla que els bisbes no s’han de pronunciar sobre “independència: sí o no”, com inqüestionable resulta que els prelats estan obligats a il·luminar la realitat amb la doctrina social de l’Església. Per imperatiu d’aquesta doctrina, que emana dels valors de l’evangeli i es fruit del magisteri, l’Església té molt a dir en el moment polític en els que ens trobem.

Hi ha dos principis en aquesta doctrina especialment il·luminadors. D’una banda el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles i, d’altra, la primacia de la voluntat popular, democràticament expressada, per sobre dels mecanismes de la força o de la coacció en la vida política.

No hi ha massa ambigüitat en aquests principis, que evidentment no tenen per que se compartits fora de l’Església, però si en el seu si i, encara més, entre l’episcopat.

Per tant, ateses les veus diverses que comencen a sentir-se i certes apel·lacions a la força, fins i tot de les armes, per sobre de la força dels vots en eleccions, consultes o referèndums, potser ja és oportú que des de la jerarquia catòlica es recordin aquests principis. Si més no, per orientar els creients.

Estaria bé que ho fes l’episcopat català, però encara seria més lògic i oportú, i tenint present d’on surten majoritàriament les veus que fan apologia de la força, o de la violència, per resoldre qüestions polítiques, hauria de ser l’episcopat espanyol que s’avancés a proclamar la primacia de la democràcia sobre qualsevol altre mitjà per dirimir conflictes polítics i recordés que l’autodeterminació és un dret plenament reconegut en la doctrina social de l’Església.

5 comentaris:

  1. Però la conferència episcopal no se n'ha pogut estar... Quanta mesquinesa.

    http://www.vilaweb.cat/noticia/4045014/20121004/bisbes-espanyols-troben-moralment-inacceptable-desintegracio-unilateral-unitat-despanya.html

    ResponElimina
  2. Ai Mare de Déu, la Conferència Episcopal Espanyola sempre delerosa i a punt de donar un cop de mà als governs del PP. No tenen remei, i ells solets es malmeten la imatge de ser uns autèntics seguidors (i per tant políticament independents) del seu Mestre que va acabar crucificat amb el vistiplau d'una potència imperialista i ocupadora.

    ResponElimina
  3. Ho vaig publicar uns dies abans de la nota dels bisbes espanyols.
    Evidentment ells han anat per una altra banda. Pronunciaments polítics abans que pastorals. Espanyolisme abans que doctrina social de l'Església. Previsible, però trist.

    ResponElimina
  4. Anava a afegir el que tu ja dius: està tot dit. Només que és trist, com deia un "tuitaire", que alguns sembla que hagin canviat l'Evangeli (al que fas constant referència en la teva entrada) per la Sacrosanta Constitución Española.

    ResponElimina
  5. Però els bisbes de Catalunya, sí ho han fet bé:
    http://www.catalunyareligio.cat/articles/31051

    ResponElimina