dimecres, 25 de novembre del 2009

El calendari escolar i la representació del professorat

Si alguna cosa es pot retreure a la proposta de nou calendari escolar del conseller Maragall és allò de molt soroll per a res. O per a molt poc, si volem ser precisos. Per això resulta patètic i de vergonya aliena sentir les declaracions al respecte de l’eterna representant del sindicat de mestres USTEC o les que, en el mateix sentit, ha fet el representant de CCOO, parlant de la calor del mes de juny i altres arguments més vagues.

Potser no podem atribuir la pèrdua de prestigi de la funció docent i de confiança de la societat amb el seu professorat a l’actuació d’aquests personatges que diuen representar-lo, però estic convençut que mentre aquesta gent representi la professió mala peça al teler.
Altre cosa és que caldria qüestionar ja la seva autèntica representativitat. Es un tema vidriós aquest de la representativitat sindical i com que tots els mitjans tenen el telèfon de la Sra Cañadell els és molt còmode trucar-la perquè opini davant de qualsevol eventualitat, però la imatge de la professió docent es va deteriorant a cada declaració seva.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Nit de l'Educació: un país que fa goig

En el dia a dia del país i de l’educació sobresurten els motius d’enuig i d’inquietud, per això no vull deixar passar sense esment la sensació viscuda fa uns dies en el lliurament dels Premis Catalunya d’Educació i d’altres guardons escolar, en l’anomenada La nit de l’educació 2009.

Hi anava amb satisfacció ja que dues candidatures que havíem impulsat havien assolit el reconeixement dels Catalunya d’Educació: Francesc Riu, premi extraordinari, i l’Escola de Mestres Blanquerna, en la categoria d’institucions. Però l’experiència del mateix acte de lliurament va ser molt reeixida.
Es van lliurar premis d’oratòria per alumnat de primària i de secundària i ens varen fer un tast de les seves dots reconegudes pels premis. També es varen lliurar premis extraordinaris de Batxillerat, el premi Pere Calders de literatura i els Premis Catalunya d’Educació que junt als premiats ja esmentats reconeixien també un centre docent, l’Institut Esteve Terrrades, i un mestre, Anicet Cosialls.


La presentació dels guardonats i les seves paraules, donaven imatge d’un país normal i plural, d’unes institucions arrelades i solvents i d’unes persones que havien fet de l’educació la seva passió de servei als altres, amb afecte, amb rigor i amb un alt compromís personal.

Em van agradar tots els parlaments, però he de dir que em van sorprendre, molt gratament, les paraules dels premis extraordinaris de batxillerat. Lluny de l’estereotip de l’”empollon”, tal com en dèiem a la meva època, els nois i noies guardonats també eren un exponent plural d’una realitat sovint amagada: els alumnes excel·lents. Plurals pels tipus d’escola on havien cursat el batxillerat (pública, privada concertada i privada no concertada), plurals per la diversitat geogràfica, plurals pels estudis universitaris triats –medicina, història...-, plurals en la forma d’expressar-se. El seu missatge era, però d’una gran solidesa i coherència. Parlaven d’inconformisme, del valor de l’estudi, de la compatibilitat entre estudiar i viure, de la passió per aprendre, de la voluntat per anar més enllà...

Mentre tornava cap a casa, pensava que allò que s’havia manifestat en aquell acte era propi d’un país que fa goig. Era un miratge, potser? No! Aquells alumnes eren ben reals i avui estan a diferents centres universitaris. L’obra de Francesc Riu continua a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i una mica a totes les escoles cristianes del país. Blanquerna segueix formant mestres i ha esdevingut un important centre universitari dins de la Universitat Ramon Llull. L’institut segueix la seva reconeguda tasca a Cornellà de Llobregat i Anicet Cosialls ens va fer una petita demostració del seu saber fer didàctic i de la seva capacitat divulgadora de la ciència. Tot ben real. Una cara més de la polièdrica realitat educativa de Catalunya. Tant real com reals ho son també les cares que no ens agrada ni mostrar ni veure.

GDVNPD!

A El café de Ocata de Gregorio Luri es presenta un instrument pedagògic de primer ordre. Us l'enllaço directament -en fracès-: és el GDVNPD!

dimecres, 18 de novembre del 2009

És pot parlar d’independència a classe?

El Departament d’Educació de la Generalitat passa, sense solució de continuïtat, de les abrandades proclames en favor de l’autonomia dels centres docents, sovint pronunciades amb el seu estil tant personal pel propi Conseller, a donar indicacions sobre la no conveniència que es parli de les consultes sobiranistes en hores de classe (potser indicacions subtils, però que ja han fet desdir de fer-ho a un institut).

Però resulta, a més, que aquest Departament és el mateix que en el seu dia va dictar el currículum obligatori d’una matèria, també obligatòria, anomenada educació per a la ciutadania. No és temàtica d’aquesta matèria la sobirania de les nacions, o les formes de participació política –incloses les consultes i referèndums-? O és que això de la ciutadania només era per parlar de matrimonis homosexuals com denunciaven alguns exaltats?

La dissociació total i absoluta entre paraules i fets ja és la norma d’aquest Departament (PQPIs, llars d’infants, plantilles a la concertada, actualització del mòdul de concert, retallada de vetlladors, actuacions de comissions d’escolarització, calendari de desplegament de la LEC, pressupost d’educació per al 2010...), però em costa d'acceptar-ho i encara m'indigno davant cada nova constatació.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Cau el llir, resten els cards

Salvador Sostres ha publicat al seu bloc la seva darrera columna a l’Avui, corresponent al diari de demà. Desapareix “Llir entre cards".

Ha estat una molt bona columna periodística i sembla mentida que, hores d’ara, encara tingui que afegir que això no vol dir que estigues d’acord amb totes i cadascuna de les seves opinions. Tant costa d’entendre que una cosa és la qualitat periodística i literària i l’altra és l’opinió?

Però resulta que, a més, molts cops he estat identificat amb l’opinió de Sostres, per a desesperació dels meus amics. Sovint m'ha semblat una sacsejada necessària. I ho vull repetir ara que el fan fora de l’Avui (el meu diari de referència!), malgrat alguns pensin que dient-ho em faig malveure.

Que potser “se li’n va anar l’olla” en la columna sobre la necessitat d’una església nacional, per esmentar només una de les darreres? Crec que si, i què? No convenceré ningú, però la naturalesa d’algunes de les crítiques que rep acaben donant-li la raó. I no cal dir que pateixo per l’Avui.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Concentració de suport a les llars d'infants d'iniciativa social

L'USOC ha posat en marxa diverses per posar en evidència el greu problema que estant vivint les llars d’infants d'iniciativa social que rebien ajut del Departament de Treball fins a la suspensió de l'ajut per aquest any en curs 2009, sense previ avis i comunicada el passat mes de juny. Entre aquestes, ha convocat una concentració a la que us convido:


CONCENTRACIÓ a la Plaça SANT JAUME el DIJOUS 19 de novembre a 2/4 de 6 de la tarda.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Un pressupost decebedor: la LEC paper mullat?


El primer exercici pressupostari de la Generalitat amb la Llei d’educació en vigor pot ser decebedor, malgrat la memòria econòmica que acompanyava la LEC. S’ha presentat al Parlament el projecte de pressupost per al 2010. El Departament d’Educació té consignats 5.317,4 milions d’euros. Una quantitat important, però només suposa un 3,8% d’increment respecte el pressupost d’enguany. Un mal any, sens dubte, com s’està notant a les escoles.

Aquest serà el primer pressupost del flamant nou finançament de la Generalitat. Aquell del que ens en cantaven meravelles encara no fa ni mig any. I ni així! Per tant, ni amb LEC, ni amb nou finançament, les perspectives per al 2010 no són pas bones. Els que manen no s’atreveixen a parlar clar, però les xifres són força explícites. Aquest 3,8% és una mala notícia i contradiu la memòria econòmica de la LEC.

divendres, 6 de novembre del 2009

Homenatge a Joan Carrera


Aquest proper dilluns, dia 9 de novembre a les 19'30h. es farà a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona un acte d’homenatge de la societat civil catalana i d’entitats d’Església al bisbe Joan Carrera. L’acte s’organitza una any després de la seva mort. Promogut pel Grup Sant Jordi, compta amb l’adhesió de nombroses entitats. Descarrega el cartell i fes-ne difusió.

CatalunyaReligió.cat li dedica un espai especial on van reproduint diversos articles publicats en record de Joan Carrera. Pots anar-hi clicant aquí.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Maragall se’n riu de les llars d’infants d’iniciativa social

Els que teniu la paciència de seguir aquest blog segurament estareu tips de la meva creuada sobre les llars d’infants arran de la supressió de la subvenció que els atorgava el Departament de Treball, però les injustícies manifestes em crispen.

Avui nou acte de la tragèdia. El govern ha aprovat el calendari d’aplicació de la llei d’educació de Catalunya i s’ha donat de termini per a elaborar la nova regulació del finançament del sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d’educació infantil en centres educatius de titularitat privada, fins al 17 de juliol del 2017(!). És a dir, el darrer dia que els permet la llei, que exigeix el seu desplegament en un màxim de 8 anys. Aquesta era una magnífica via per resoldre el problema i encarar el futur d'aquests centres. Al 2017 potser ja no caldrà, perquè no en restarà cap.

Realment el Sr. Maragall no té cap pressa per resoldre aquesta qüestió o és que potser el seu problema és precisament que hi hagin llars d'infants d'iniciativa social i espera que el temps ho arregli per si sol?. Encara serà Conseller el 2017 o gaudirà ja del merescut descans?