divendres, 17 de juliol del 2009

Escola inclusiva, amb garanties!


El Departament d'Educació va presentar ahir, en roda de premsa del conseller Maragall, el Pla d'acció de l'educació inclusiva (2008-2015) per avançar en l'escolarització d'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris juntament amb la resta d'alumnes. Amb aquest pla s’anuncien recursos de suport per a l'alumnat, el professorat i les famílies. El pla preveu que l'any 2015, el percentatge d'alumnat amb discapacitat escolaritzat en un centre ordinari passi del 55,2% actual al 70%.

Els polític sembla que visquin de les rodes de premsa. Presentar ara un pla iniciat l’any 2008? I no és que sigui un moment massa propici per fer-ho. Precisament aquest curs que acabem s’ha significat per una manca de recursos que ha afectat entre altres la possibilitat de comptar amb vetlladors que col·laboren amb els docents per atendre l’alumnat amb especials necessitats d’atenció educativa.

La gasiveria amb la que s’ha dotat aquests recursos a l’escola concertada ve de molts anys, però, enguany les restriccions han arribat fins i tot per a vetlladors a l’escola pública. Alguns dels casos d’alumnes que la pròpia administració havia resolt la seva escolarització en centres ordinaris amb el recurs del vetllador però que no l’han tingut, si sortissin a la premsa serien d’escàndol i alarma social. Però s’anuncien nous plans i això ben segur ens tranquil·litza a tots.

Hi ha principis pedagògics avançats, com el de l’escola inclusiva, que si no s’apliquen correctament podent esdevenir molt pitjors que els mètodes tradicionals. Sempre hi ha el recurs a dir que el professorat no està preparat, que és immobilista o, pel broc gros, que és gandul. Però així l’educació no avança.

Visca els plans del conseller, però si els problemes i els recursos son com els d’aquest any (recordem que les plantilles de l’escola concertada estan congelades des del 1995!) ja sabem on acabaran els plans!

I després encara gastarem diners per esbrinar les causes de la desconfiança respecte l’administració, la desafecció política o el malestar docent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada